19/3/09

CREMA AMB ILLES FLOTANTS I CARAMEL




Avui és el dia del pare i la tradició marca que s'ha de menjar crema per Sant Josep, així que ja podeu endevinar quin regal dolç li he portat al meu papi.


Aquest cop les he presentat amb unes illes flotants i caramel, així també aprofitem les clares que no utilitzem, però si us agrada més la clàssica crema catalana, un cop feta i freda, i just abans de servir, la podeu empolvorar amb sucre i cremar.


Avui la recepta va dedicada a tots els pares, i en especial al meu: per ser tot un padràs!!!!


INGREDIENTS
  • 1 litre de llet
  • 6 rovells
  • un polset de sal
  • 200 gr de sucre
  • pell de llimona
  • 1 tros de canó de canyella
  • 30 gr de maizena (ó 50 gr de midó de coure)
  • MERENGA: 3 clares, 75 gr de sucre, un polset de sal
  • caramel
  1. Separar una tasseta de llet i afegir-hi la maizena o midó i dissoldre'l en fred.
  2. Posar al foc la resta de la llet, part del sucre, la pell de llimona i la canyella i donar un bull. Tapar i deixar en infusió 5 minuts.
  3. Mentrestant, barrejar en un bol els rovells, sal, la resta de sucre i la maizena dissolta.
  4. Abocar la llet en infusió, barrejar i colar en un cassó. Retornar al foc sense deixar de remenar fins que just comenci l'ebullició.
  5. Retirar inmediatment del foc, donar una bona batuda per evitar que faci tel i abocar-la en una plata o cassoletes individuals.
  6. Deixar refredar.
  7. Per fer la merenga, batre les clares, sucre i sal a punt de neu. Amb dues culleres, fer quenelles de merenga.
  8. D'una en una, introduir-les al microones a máxima potencia durant 8 segons. Retirar i posar-les sobre paper absorbent.
  9. Posar les quenelles de merenga damunt la crema i decorar amb uns fils de caramel.
  10. Si preferim la versió clàssica de la crema catalana, una vegada freda i poc abans de servir, empolsar amb sucre gra i cremar-la amb el bufador.

Bon profit!!!

FONT: Escola de Cuina Gormand.

42 comentaris:

Maria ha dit...

A veure si estreno comentari.... Aquesta crema teva, amb una presentació tan moderna, és una clàssica renovada. T'ha quedat molt lluit i als pares, com sempre, els han hagut de posar pitet amb la seva princesa..
Petons.

Josepb. ha dit...

Caramb¡ caramb¡ el primer en posar un comentari... feia temps que aixó no em passava¡ Com sempre espectacular. PERTUnets també Eva¡.Josepb -menja de bacallà-

El pare del cullerot festuc ha dit...

Espectacular PRINCESA!!!!!!!!.
Ens l'acabem de menjar i realment la combinació amb les illetes es bonissimmmmmmmm. Estàs en tots els detalls, aixó de fer la crema i portarmela ha estat tot un detall.

Un petò molt fort.

Papi.

la vella carmanyola ha dit...

Evaaaaa! una passada!

Nosaltres també l'hem fet però amb la teva presentació no, ehhh!

Tons

pepa cooks ha dit...

Hola Eva, este fue el primer postre que aprendí en la escuela, y lo llamábamos, natillas con suspiros, te ha quedado perfecto y lo mejor de todo seguro que es para un padre perfecto, yo por desgracia ya no puedo hacerle a mi padre postres pero seguro que desde el cielo esta orgulloso de mi, bueno besitos guapa y feliz día.

ARA ha dit...

Que mona la nena, ainssssss, t'ha quedat molt xulu el plat eh? pero no m'en recordo de la recepta.

El cullerot Festuc ha dit...

Maria, la presentació és més diferent i així aprofito les clares...que sempre les cabao tirant després d'estar dies rondant per la nevera...jejeje!

Josep, moltes felicitats!!!

Papi, et mereixes això i molt més!!!!

Anna, quin creuer nena!!! quina enveja que em fas!!! Ara a penjar la crònica i les receptes endarrerides!

Pepa, natillas con suspiros? que gracia!!! no lo conocía yo...aisss...puedes estar seguro que tu papi está orgullosísimo de ti...y desde el cielo os cuida!! Un beso preciosa!!

Ara, la recepta és del 2005!!! jejeje!!! x cert, em van tocar els canelons la setmana passada...fes-los, espectaculars de bons!!!

Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Fantàstic i molt abellidor! Enhorabona!!!

Mercè ha dit...

Eva, una recepta perfecte!! Perquè aprofites les clares de la crema! I molt original!! I el teu pare, ben cofoi! ;)
Jo l'he fet a l'estil tradicional, a veure si al vespre la penjo. I pel que fa a les clares, els hi vaig trobar una altra sortida que també publicaré aviat. Tot i que normalment les congelo i les aprofito per fer pastissos o merenga.
Petons!

Ivana ha dit...

Segur que s'ha possat molt content!
Té una pinta increible!!
bon cap de setmana!
petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Un detall molt dolç, com sempre estàs en tot!
Un petó!
Beth

La cuina vermella ha dit...

Ostres Eva, l'escola aquesta on vas a fer cursos fan unes receptes genials. Felicita'ls de part nostre. Nosaltres et felicitem a tu per saber-les fer tan bé.
Un petó

Gemma ha dit...

Aquestes illes flotants són molt bona idea per aprofitar les clares que et sobren de la crema, m'ho apunto! Jo pensava fer unes teules que només porten clara d'ou, però aquesta opció em sembla que encara m'agrada més. Per què les poses 8 segons al micrrones? Queden seques com unes merengues?
Eva, això ho haig de provar, je je je... Aquest any el dinar de sant josep que sempre fem a casa l'hem hagut d'endarrerir dos setmanes, però t'asseguro que ho provaré!

TERESA ha dit...

Que content que ha d'estar el teu pare em aquesta crema tan especial.
M'encanta la versió que has fet de la crema amb les illes flotants.
Records.

SandeeA ha dit...

qué rica receta! he estado intentado hacer estas islas flotantes al micro, pero de chocolate y sin mucho éxito todavía gñgñgññg Cuando las sacas del micro, no se te desinflan?

Ester ha dit...

Unes postres de les de sempre, jo també en vaig fer de crema.
Bon profit
Ester

Marta ha dit...

Molt bona aquesta crema y molt maco el teu pare amb el comentari.
La presentació perfecte, enhorabona!
Petons

somaral ha dit...

Eva,
molt bona idea aprofitar les clares... a casa ens agrada molt la crema i la teva es veu fantàstica. La veritat és que no havia pensat en fer-la però potser el cap de setmana la preparo.
Petonets

ANNAFS ha dit...

Que content deu estar el teu pare amb aquest regal tant bo...i amb aquesta filla tan bona cuinera !
Faig moltes vegades crema però no he provat mai de fer aquestes "illes" , serà qüestió de provar-ho.

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc, queda maca la presentació, oi? Encara que la clàssica també fa molt de goig!

Mercè, jo també les acostumo a congelar...però de vegades em fa mandra tenir tanta cosa guardada i acaben a l'aigüera...aques cop però la sortida ha estat molt encertada!!!

Ivana, estava contentíssim!!!

Beth, als pares els hem de cuidar...jejeje!!!

Txell, tens raó...per això fa tant de temps que hi vaig...jajaja!!!

Gemma, ja deia jo...aquest any la Gemma no fa dinar a casa de sant josep!! :) Sisisi,,,a màxima potència 8 segons (no més pq sinó se't trencaran). Queden dures per fora i tovetes per dins...i la combinació amb la crema excel.lent!!! Ja m'explicaràs si t'animes!!! :)

Teresa, moltes gràcies!!

SandeeA, era la primera vez que las hice y no se me desinflo ninguna, es más, crecen. Hicistes las claras bien montadas a punto de nieve??? creo que alomejor que se te bajaran era pq no estaban demasiado montadas...puede ser???

Ester, a casa ens encanta la crema!!!

Marta, ja saps, amor de pare, oi? jejeje!!

Somaral, anima't a fer-la, que és super ràpida i bona!!

AnnaFS, moltes gràcies per la teva visita!!! ës una bona manera d'aporfitar les clares que ens sobren...;)

Petunets,
Eva.

MAR ha dit...

Que xulo Eva, quina forma més divertida de presentar i acompanyar la clàssica crema de Sant Josep
felicitats el teu pare pot estar ben orgullós...
Petonets
mar

Sargantana ha dit...

UAU! Quina manera més original de presentar un clàssic. Segur que ha de ser boníssim

Sonia Martín ha dit...

¿Y a las madres quéeeeeee? Jo, que yo también quiero un postre tan rico!!! Me ha encantado la presentación, así que te la copietearé. Un beso muy grande, y felicidades a tu padre por tener una hija tan buena cocinera. Sonia

Dolorss ha dit...

Que feia temps que no veia la crema amb la nata muntada fent muntanyetes, delicioses , el teu pare estarrufat te d’estar amb aquestes postres.

María José ha dit...

Hola Eva.
Aquí San José fue día laborable y la familia lo celebramos hoy Domingo.
Me han encantado tus islas .Siempre las he visto en los libros pero nucna así, "de verdad".No conozco el almidón de cobre y también me ha sorprendido lo de meter las islas al micro.Una nunca termina de aprender....
Que peses un buen día,
María José.

manel ha dit...

veig que tothom va fer els deures amb la tradició el dia de sant josep menys jo. i tu segur que tindràs una de les millors notes de la classe.

Anna ha dit...

Sí senyor! Per Sant Josep no pit faltar la crema catalana. Aquest any jo me n'he escapat perquè l'ha fet la iaia de l'Aleix, però són unes de les meves postres preferides. Trobo que t'han quedat perfectes i molt ben presentades. Segur que el teu pare se sent be orgullós de la seva nena.

Per cert! felicitats pels 29! M'has fet molta enveja amb aquest menú degustació que podria fer la competència a alguns dels restaurants més reputats.

Fins aviat!
Anna

illetapitita ha dit...

Mirant aquesta crema amb les illes flotants fa unes ganes de agafar-ne una cullerada!
Boníssima Eva!
Un petonàs!

Glòria ha dit...

M'agrada aquesta innovadora crema catalana. Així tenim dues versions per triar: la tradicional, i aquesta que ens presentes. Només cal llegir el comentari del teu pare per veure que vas triomfar!

Su ha dit...

Nena, esto tiene que estar fantástico!! Enhorabuena.
Muac

El cullerot Festuc ha dit...

Mar, doncs si, queda una presentació diferent...i la combinació de la crema mab la merenga és boníssima!!!

Sargantana, moltes gràcies per la teva visita!!! Estava boníssimaaaa!!! ;)

Sonia, para las mamis ya montaremos un festín otro día!!! Pero...y para los hijos/as que????!!!! jejeje!!!

Dolors, no és nata, son merengues!!!

Maria José, aquí también fue laborable! :( En ingredientes pues almidón de cocer...y el traductor lo traduce por cobre!!!! jejeje!!! Al ponerlos en el micro 8 segundos, se queda duro por fuera y blandito por dentro...

Manel, li has d'ensenyar a la Lara com es fa i que un dia et sorprengui!!!

Anna, segur que la vostre crema estava boníssima si la fet la iaia!!! A nosaltres també ens encanta la crema! Moltes gràcies pel sopar... :)

Illetapitita, jo ara també m'en menjaria una cassoleta...jijiji!!

Glòria, tens raó: dues versiona per una mateixa crema!!! Tu li vas fer al Josep per celebrar el sant??

Su, para chuparse los dedos!! :)

Petunets,
Eva.

enric ha dit...

Òndia, Eva, fins i tot has lograt que el senyor "cara al viento" t'enviï un comentari. :)) És fantàstica la presentació, i si bé m'ha estranyat llegir com feies les merengues, veig que ja has contestat a la Gemma que sí, que es fan tal com ho dius. Jo també m'ho apunto. Llàstima que ahir vaig fer un pa de pessic on hi van només clares d'ou i no ho vaig provar, però queda apuntat!

Un petó, guapíssima!

Margot ha dit...

Que bó, quina pinta i quina foto.
petons maca.
Margot

Margarida ha dit...

A mi amb sucre cremat no m'agrada, però aquesta versió moderna de les illes flotants... trobo que a part d'original, ha d'estar boníssima! La propera vegada que faci crema (a casa no en fem només per Sant Josep, sinó molt sovint)aprofitaré les clares per fer aquestes illes-núvols.

Maria Jose ha dit...

Una idea boníiiissima aprofitar les clares per fer illes flotants, així no es perd res de res i a més tot riquíssim...una besada

RUBEN ha dit...

uaaala!!! Aquestes illes són per perdre's!!

Zerogluten ha dit...

Los regalos hechos con el corazón y de manera artesanal y personal son los que mejor saben y si encima es esta cremita ni te cuento. A tu padre segurito que le ha sabido a gloria.
Besitos sin gluten guapa

pocohecho ha dit...

Que buena la crema!!! además con una presentación distinta...felicidades!!

Un saludo
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/

El cullerot Festuc ha dit...

Enric, el cara al viento s'ha pronunciat!!! jejeje!!! A veure si penjes el pa de pessic!!! Així tindrem un bon repertori per poder aprofitar clares! ;)

Margot, moltes gràcies reina!!

Margarida, doncs ja m'explicaras si us ha agradat, la combinació és molt bona!!

Maria José, aiquí no es tira res! jejeje!!

Rubèn, tipus supervivientes! ;)

Zerogluten, me encanta regalar cositas hechas por mi...mucho mejor que ir a comprar una corbata, no???

Jorge, muchas gracias!!

Petunets,
Eva.

Azul Purpura ha dit...

Que maravilla de postre Eva! tiene que estar divno, me he quedado un buen rato mirando tus fotos..... me he quedado alucinada.

un besito!

El cullerot Festuc ha dit...

Azul Purpura, ya ves que es muy fácil!! A ver si te animas!
Petunets,
Eva.

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es